Tens les cames de
llimoner, sues cítricament
incendis d’ àcid
pels entrecuixos, ets la droga
que venim a
xarrupar-te vespre a vespre, ens primaveres,
hendecasíl·labes,
allargues fins l’ alba la vida, cada angle
de vida traspua
fins la punta on hi claves la gota sagrada
contra el dia a
dia i les seves vergonyes de pa sucat sense oli.
Els dits se’ t
fan mans, les mans se’ t fan braços, al glop
fas el suc de
llimona, les talles a rodanxes, de les rodanxes
en fas rodes, de
les rodes grogues turbines, girallunes,
les turbines
vibren dins el ventre de cada fruita, fan del pinyol
pinyolets, es
descongestionen, repiquen, salten damunt la taula
on cavalca el
dragó cuixa-molsut de l’ orgasme, el rebost
és una escletxa,
hi ha una estalactita que palpo, que brilla,
que llepo,
rellisca i batega, l’ escuro, s’ entela de vernissos esperitosos
amb gust de
cobalt i nitrats sulfurosos, la pessigolla el boteix, s’ insisteix,
la geniva i la
carn de la boca hi van amb les dents de ballar, a fer l’ ull-
al, l’ ull estès
dessobre els esbarzers púbics com un ou sense rovell
esclatant quan
peta la paret que rebenta la gota però amb pell
de porus, sense
closca; l’ espetec sol del Diluvi en gemegar bassal
contra bassal,
clotets intermitents al sacsejar retrucs de cavalcar el galta a galta,
trencanervis sense
pesar. Les calçes, al campanar.
griFOLL
31.7.14
+griFOLL+14.jpg)
+griFOLL+14.jpg)
