sábado, 18 de octubre de 2014

TONTA - poema de grifoll


TONTA

hi ha una cançó tonta que ho alegra tot...i és tonta
saps?
em surts amb un ciri trencat ... tu...i ets un miracle
saps?
la sents? què sents? et sents? t’ escoltes? saps cantar
saps?
trobo a faltar la teva veu portant cançons amunt i avall pel món...
hi vam ser al món
una vegada vam ser al món i ara la danses i jo t’ escabello i riem tontament
tendríssimament i jurem ser feliços...tontament feliços
saps?
trobo a faltar que plogui quan plou...ara només cau aigua
saps? s’ assequen els bolets els mugrons dels bolets i les molses s’ aprimen
tontament sota els arbres que ploren fulles...s’ afinen les branques
no suporto com xiulen tan exactes com espadatxins
el vent les esmola
i jo me’ n recordo del vent quan era el nostre i alçàvem les veles
i tu sempre em feies volar i llavors jo se t’ enduia a lo tonto i a lo tonto
volàvem tontíssimament fins a dintre de tot
amunt i avall pel món com un miracle deslligat delicadíssim
enllà enllà i prou amb les veles dansant rient escabellant les aigües
fent ploure fent riure rient rient sense poder parar de riure
tontíssimament vius
«fins la propera vegada» vas dir-me ( quan falta?)
fot un cop de peu a terra! jo t’ agafo! ( tu ja ho fas)
no et moris mai: sabria on trobar-te
saps?

griFOLL

18.10.14