jueves, 4 de diciembre de 2014

SUBLIM



la teva gana no té dents
quina premsa regurgites
quin art sublim t’ empesques
de quina corrent beus són nous
els llavis la boina els trofeus?
jo no prendré el mateix
acabo de deixar de consumir-
me(’ n) vaig a plantar tabac ja vinc

griFOLL
4.12.14

poblepoema

PER AMOR A L’ ODI



per amor a l’ odi
bufes bales
o és que t’ enpistoles
a la primera que assaltes?
de número quin nom et dius?
de gana quanta en passes?
dius mentides a les iaies?
te la toques amb les dues
o alguna descansa? tens
el permís d’ existir folrat
amb plàstic legal? l’ enhorabona!
no hi ha tasses
pots seguir cagant-la: passa
i mata

griFOLL
4.12.14

poblepoema

INVITACIÓ



els meus amics fan una festa
ens drogarem amb albergínies
i serem feliços i serem els amos
cantarem que sí cantarem que no
i serem capaços i serem de plàstic
d’ aguantar mil nits ballant-la
fent soroll per a no sentir-nos
enganyant-nos com a les pel·lícules
més cool ens donarem per l’ anus
com a les més indie ens hi rebolcarem
de nassos com a les més freaky
ens farem fotos subaquàtiques
amb el cap dins la peixera turca
del rebedor sagrat dels iaios jugarem
com nens a fotre’ ns d’ òsties  a la plei
al world war temple -el parxís no és art
invocarem a sant in yuk i ens vaticinarem
icones de la icona que toqui tocar
tornarem als vuitanta tornarem als vint
anirem disfressats de no anar-ne
envejarem el fúcsia dels carburadors
que gasta l’ altre quan se li pugen els fums
ara que fuma  amb pipa sense cable
passejarem el cap per sota les rodes dels cotxes
i ho penjarem a interbrut abans que passi
celebrarem que tot és una merda així
a lo grande vindran els meus amics d’ arreu
a la vida real deixaran d’ existir per a ser-hi
passarem a la història de l’ albergínia
no sé si ets conscient de la velocitat que cal
la memòria que requereix saber-ho tot
per a no quedar malament amb un mateix
davant dels altres falsificar-la ser el millor im-
postor aquesta camisa de pell de mofeta
que per a descordar-la el pin és pi
perquè havia de combinar amb els canapès d’ adn
tens set?

griFOLL
4.12.14

poblepoema

MOLT BEN DIT



respon a l’ alçada d’ una persona
diu que mai s’ equivoca
respon i deixeu-la que digui ser a dalt
quan s’ ensorra

respon amb una parla adobada
així com de no dir res molt ben dit
respon fa soroll mou la boca
compleix amb les normes d’ educació

respon si li llepes el cul o cobra
però no es ven al mercat de la plaça
respon el contracte que més avall
del campanar no hi desfila

respon a l’ alçada d’ una persona
diu que és perfecte i tu no

griFOLL
4.12.14

poblepoema

martes, 2 de diciembre de 2014

MANS



per les mans - les mans són santes
hi puja el rostre - retornant-la
cames per la llengua - no m’ ajudeu mai
el cos humà és porós - arrenca el bull
i jo en tinc un - volcànic - tu també
de l’ ou de l’ amor en va néixer la por
qui el covava? - no son santes les mans?
totes les mans no són santes?

griFOLL
2.12.14

poblepoema

lunes, 1 de diciembre de 2014

L’ ESCUT



clava la boca -les pells s’ atropellen
rellisquen les ombres -respira
en bevem  sense ampolla - dispara
no em vulguis - aparta’ t ( mossego)
la ràbia l’ escupo  -l’ escut és aquest:
resumir-ne els verins - quedar-se
a la gàbia amb el bec entre cames

griFOLL
1.12.14

poblepoema

Jim Morrison Grave - griFOLL - Pere Lachaise - Paris

poema "10" griFOLL



u les línies de les mans s’ allarguen   
les arrels s’ hi entortolliguen
se sent el teu fred des d’ aquí
la tornada nerviosa dels morts
al ritme de les dentadures postisses
la tonada dels vius – melòdica
falòrnia de puputs en zel desviat
amb cresta budista d’ anunci funerari
com t’ ho vendran? amb futbol
per satèl·lit al súper via oral antibio
antipsico supositoris de goma
dos se sent com obren les gàbies
tres els humans a punt de sortir
quatre tots bavegen carn de foie gras
cinc la tornada postissa dels morts
per això els nens no han fet dents
set quan encara són vius i a les mans
totes les línies possibles descalcen
vuit camins de llet que banyin l’ àngel
nou estranger...

griFOLL
1.12.14

poblepoema

sábado, 18 de octubre de 2014

TONTA - poema de grifoll


TONTA

hi ha una cançó tonta que ho alegra tot...i és tonta
saps?
em surts amb un ciri trencat ... tu...i ets un miracle
saps?
la sents? què sents? et sents? t’ escoltes? saps cantar
saps?
trobo a faltar la teva veu portant cançons amunt i avall pel món...
hi vam ser al món
una vegada vam ser al món i ara la danses i jo t’ escabello i riem tontament
tendríssimament i jurem ser feliços...tontament feliços
saps?
trobo a faltar que plogui quan plou...ara només cau aigua
saps? s’ assequen els bolets els mugrons dels bolets i les molses s’ aprimen
tontament sota els arbres que ploren fulles...s’ afinen les branques
no suporto com xiulen tan exactes com espadatxins
el vent les esmola
i jo me’ n recordo del vent quan era el nostre i alçàvem les veles
i tu sempre em feies volar i llavors jo se t’ enduia a lo tonto i a lo tonto
volàvem tontíssimament fins a dintre de tot
amunt i avall pel món com un miracle deslligat delicadíssim
enllà enllà i prou amb les veles dansant rient escabellant les aigües
fent ploure fent riure rient rient sense poder parar de riure
tontíssimament vius
«fins la propera vegada» vas dir-me ( quan falta?)
fot un cop de peu a terra! jo t’ agafo! ( tu ja ho fas)
no et moris mai: sabria on trobar-te
saps?

griFOLL

18.10.14

viernes, 19 de septiembre de 2014

NECESSITATS - griFOLL



t’ és tan fàcil aconseguir el que et penses que és necessari
que fins això acabaràs pensant que t’ és innecessari
no voldràs res

griFOLL

19.09.14

miércoles, 17 de septiembre de 2014

VÉNGATE, de griFOLL



enséñame a odiarte dame razones para odiarte tira niños por la ventana pon bombas mándame amnesia y apúntamelo en la cuenta hazte policía no existas dile a los átomos que se paren díselo a todos a ti te harán caso estás buena y encima lo eres sé mala envenéname telepáticamente o por internet o vengo y desapareces hazme otro vísteme de diana de foto quemada de carta mojada enciérrame afuera dime que he confundido las especias  que eres un brote psicótico que deje de jugar con hongos que cambie de siquiatra  dame pruebas de tu inexistencia o de la mía devuélveme a la ignorancia bórrame del mapa condúceme a las cloacas:  véngate de las ratas!

griFOLL

17.09.14

lunes, 8 de septiembre de 2014

viernes, 5 de septiembre de 2014

CONTROL, poema de griFOLL



de la vida que nos dieron
escogimos alargarla para no encarar la muerte
por la muerte que nos dieron para comprender la vida
-como para comprender el sol la noche y viceversa-
nos quedamos sin estrellas / sin vivirla ni morirla
( tan sencillo como que lo que se esconde no se ve)


por suerte
con la copia de mentiras que nos dieron foto
argumentamos escondiendo el pánico suscritos a una firma

tenemos seguro de vida


griFOLL

05.09.14

lunes, 1 de septiembre de 2014

FUNDACIÓN DE LA SED, poema, griFOLL

sed acumulada por haber bebido una vez
por haber descubierto  el sabor de absorber y ser absorbido
sed por haber sido bebido  y despertado sed al beber
y al beber dejar de ser y al ser bebido desaparecer
por eso sed  por eso llover
y llover
y llover
y llover
y llover
y lloverse de sed por haber
sido bebido una vez gota a gota
una vez en los tiempos sin tiempo
y fundarnos la sed

griFOLL

1.09.14

domingo, 31 de agosto de 2014

JUEGOS SIN RÍMEL, griFOLL


de sombra por culpa de gracia de cuerpo de luz
de tiempo crecido a nacerse de nada a la carne
a la piel a la sed que acaricia y encharca de oasis
como quien corta de ombligos y dispara corazones
de ases horizontales verticalizándose por la causa
de existirnos de cuerpo presente y de ansias iguales
de viva nosotros que ahora es ahora y mañana
no tose pasado hasta el humo que dejamos escapar
de los trenes de hormigas que saben de curvas
sin vía el de los besos que si se cortan sangran para
nunca acabar de besar ni sangrar para siempre rojos
rojos por atrevimiento con alevosías diurnas a gritarnos
por las plazas y las avenidas idas de los mundos
por los pentagramas que te curras que te cantas
que te inventas que me danzas que te aplaudo
que me envuelve que me envela que es mi vela
que me rompe a tajo mares y te sube hasta las nubes
y la luna y hasta marte venus júpiter hasta que
todo dios todo no dios te vea  hasta que te sepa la propia
sra belleza y le de vergüenza seguir con su dni con su
pasaporte sin falsificar usando tu foto más tonta sin marco
ni leches sin leches de sojas sin hojas ni ojalas ni juegos
de rímel descafeinados light 

griFOLL
310814

SI ARA SABESSIS-grifoll



si ara sabessis que lo que et passa a tu
és exactament el mateix que li passa a tothom
et sentiries bé o malament?
si després comprenguessis que lo que li passa
a tothom depèn de com et sents tu amb tu
i t’ agafessis a la cadena humana que allibera...
si les balances els rellotges i els miralls fossin onírics
i et despertessis amb una aglà als dits
havent somiat que existien els boscos
què faries?

grifoll

31092014

SI SENTS poema de grifoll



s’ alça un pastís de porus que et conté
i te’ n contens de no saltar amb tu
riu una boca germana i tu cerques medalles
gavanyes metralla si n’ uses mai guanyes
si fas et dispares si vols t’ entrebanques
si tens no t’ ho creguis si sents dins la veu
una ruta de sons i no cantes engoles en
goles en comptes d’ orelles en comptes
de carn vas a l’ era si voles sense ombra
si en fas i no voles els teus infants de colors
se’ t tornaran marbres esquerdes paper
de paret esgrogueït pel pas del tren del temps
abans que passi a dir fum seràs l’ estació
si no et mous

grifoll

31082014

sábado, 30 de agosto de 2014

I SI SÓC UN NÚVOL? ( griFOLL)


Jo he dit « T’ estimaré sempre», « només a tu», etc... i quan ho he dit, no he mentit. I quan ha passat el temps, no ha sigut així. Com puc tornar a afirmar res si els meus sentiments canvien? Com puc acostar-me a algú sense por de decebre? Com puc confiar en mi si mai sóc el mateix? Com puc no témer fer mal provant de fer bé?

griFOLL
30.08.2014

casserrespoblepoema

MÚSICA

sents la música que atreus?
aquesta música que sents ets tu
si no ho fossis no la podries sentir
només escoltar

griFOLL

30.08.14

EL POEMA QUE COMENÇA HAVENT COMENÇAT DISPARANT - griFOLL

una pistola, sola, no fa re ni do ni si ni mi ni la.
una pistola, acompanyada: mata, poc o molt, aquí i allà.

una droga, sola, ni mata ni cura ni sala d’ estar: s’ hi està.
una droga, acompanyada, salva, enfonsa, il·lumina, fon o desfà.

el sexe, sol, és vida, alegria: sempre va bé fotre’ s mà...
però
el sexe, acompanyat, acompanyat de veritat           
...aquí comença el poema...

griFOLL
30.08.14

casserrespoblepoema

COM EL JOAN/PERÒ NO ( poema d griFOLL)


sóc un pardal /sóc un gafarró
et puc du gra/puc ser groc
com el blat / fer-me agost

però no sé fer pa/ sóc un ocell
petitó / peso poc / puc dur-te
a volar de dos a tres roures n’ amunt

no arribo a la lluna/ sóc de vol baix:
necessito flors/ llimar-me el bec
pedra a frec / sense frac: no sóc un pingüí:
puc volar i passo fred / sóc un pardal xic i groc
jo / i me n’ alegro!


griFOLL

30.08.14

PROJECTE - griFOLL

estirar-se al mig d’ un camp
tirar-se arròs a sobre
esperar als ocells

griFOLL

30.08.14

viernes, 29 de agosto de 2014

ÉS AL REVÉS: ( griFOLL)

quan
en dónes
te’n sobra
i
quan
en demanes
no en tens

griFOLL

29.08.14

HUMANA, poema de griFOLL al Futur

Al Futur


“Ens toquem com mutilats”
Sylvia Plath
                                                                                                                     creative commons

HUMANA


Què? Tot menys la por:
l’ orella plena d’ ocells i Tu: l’ aire,
i Nosaltres: la Vida; i la Vida: plena,
sense mesures i humana; sense pela
ni motlle i humana, molt molt humana,
gairebé com un arbre, una febre molt
alta, molt molt humana, elevant-se, de nen que delira,
de lliri que salta, de llac que diu ploure;
i Nosaltres: la pluja, de pluja a les boques,
de baixa i rellisca, que salva saliva gastant-la, de visca
la pluja quan plou, de revisqui el sol quan
escalfa: humana, molt molt humana,
alada, gairebé un fòssil de mussols
despertant-se volada, a volar-la, sense
presons...no hi ha gàbies tan grans: he dit «humana»:
de la imaginació a tot arreu, molt humana,
capaç de ser humana; gairebé com un núvol:
variable, inconclús, sense frens, vers a vers,
de saliva desagafada, corredissa,vapor
de favors amb la Mar i les rius, Femenina, Xamana,
Afrodita i Diana, i encertar-la: així d’ humana;
però sense la por, tan humana que pugui, que pot,
ho té tot, ho tenim a la punta de la llengua del cap
del cos amb cor que es belluga com tantes guitarres
s’ escaiguin; Humana, amb atxe sonora, sense
mocadors ni adéus ni déus, humaníssima:
així d’ Humana, de valenta, de bona ( més que el pa), capaç
de perdonar i de perdonar-se; gairebé com un roc
( girant-se), gairebé capaç de personar-se com una pedra
i no deixar-se tirar, capaç, així de capaç, gairebé
perfecta, feta d’ ulls amb peus i rascada, polida
fins els ossos de les espines, fins les espines
de les espigues, fins les pigues que dibuixen
constel·lacions a les pells passades a positiu,
sortint del retrat, saltant de la pantalla, en tres
dimensions: que s’ olora, que es palpa, que es beu
i emborratxa fins doblar-se, multiplicant-se
remultimultiplicant-se: així d’ humana: en mil dimensions,
en tots els sentits, amb tota la cara i l’ esquena
i el sexe i les ganes i els fallus i les fartes d’ ortodòncia,
gramaticàrniques i amb canes, però sense la por: Humana,
Humana: ho mana la humanitat sencera des dels astres, en mana
de terra, de les fonts, de sota les ungles, pels descosits
i per què no descosir-nos i treure’ ns aquesta mentida
de sobre que ens calça els peus als caminants i caminar?
humans tots, gairebé tan humans com som, com hem estat
i serem si no fos per la por de ser-nos, però va, capaços,
capaços de fer-ho com els nostres ancestres,
com els nostres fills infinits que, de campanar a campanar-la,
fent el fil, fil de llum, de saliva, de mel de plata ( poesia)
i que, sense que li umbili-manin, ens abraça, abracem:
així d’ humans som :Tot i la por! per això us estimo tant,
tant que no en sé, tinc massa feina a estimar-vos com per
aprendre’n. Així d’ humà: Tot tan tant humaníssimament
teu, meu, vostre, nostre, tots, ToT ( capicua) en la dansa que és,
dansa que som sense nanses ni brúixola ni mapes: màgica, brutal,
tan brutal com Humana, que no sé com no podem parar
de donar-nos les gracies,que no sé com podem estar
un sol instant sense fer-nos l’ Amor...

griFOLL
29.agost. 2014

casserrespoblepoema

jueves, 28 de agosto de 2014

PESOS - griFOLL


No arrossegaré les teves pedres;
t’ ajudaré, si vols, a llençar-les
junt amb les meves.

griFOLL

28.08.14

miércoles, 27 de agosto de 2014

LA MORT I EL CACTUS ( griFOLL)



Què ens fa por de la mort?
El no poder tornar o que la desconeixem?
Si  és el no poder tornar
ho experimentem a cada instant:
no podem rebobinar-nos
I si és la desconeixença
estem igual : sempre està a punt de passar
una cosa que no ha passat mai
I si ens fa por per tradició popular?
A Mèxic la celebren...
Xarrupem pocs cactus...segur!

griFOLL

27.08.14

MEL L’ IC FORA




M’ aparto de mi
mitja passa
i hi ha pors que fan riure
Faig un salt de granota
i volo/ i mentre volo
volo / jo ja no hi sóc: ara
sóc vol
...quin fart d’ arrossegar-me
...quina meravella ser-vos
...quina sort d’ ignorar-me
...quanta saviesa en l’ ignori
...quina evidencia tan redundantment evident:
era el melic el que em feia mal de panxa!

griFOLL

27.08.14

ego griFOLL


L’ ESTÈTICA del CONCEPTE ( generalitzant) - griFOLL

Si l’ anomenat “art conceptual” pretenia abolir “l’ estètica”  de l’ obra per tal de mostrar “la idea” ,l’ ha fet tan complexa ( la “idea”), tan hermètica,que l’ espectador ( que empassa i no ha estat “avisat”) ha acabat reestructurant els seus principis “estètics”, s’ ha “adaptat” . Ara la “bellesa” és un “quadrat que no s’ entén”...És una mena de fetitxisme on l’ “art” ja no hi pinta res. És com trobar precioses les lletres d’ una paraula escrita en un idioma que desconeixem. És com mirar amb ulls “impressionistes” els traços d’ una equació escrita en una pissarra ignorant que el que pretenia l’ autor era que fos resolta.


griFOLL

27.08.14

martes, 26 de agosto de 2014

SAVIESA - griFOLL


Ahir era més savi que avui
Abans d’ ahir n’ era igual
Demà faig campana

griFOLL

26.08.14

FESTA - griFOLL


La vida és pair malament la mort per avançat/
ressaca invertida.

griFOLL

26.08.14

ANGIPORTUM - griFOLL

el callejón angiportum
l'allée angiportum
cross together angiportum
tornar-hi / érem
fórem angiportum / porta’ m/
torna’ ns a casa angiportum
forever vir ewig angiportum
and gi portum a l’ hum-
us angiportum

griFOLL

26.08.14
Es lógico que el Escapista se enamore del Escaparatista y viceversa y versa
pero no riman.
griFOLL

26.08.14

POSSESSIÓ - griFOLL


Vull tastar no ser des de ser
Fer un tall a la nit de la nit amb un cop de llum
Descordar velocitats / Dir silencis
Ser posseït per l’ ànima inanimada de l’ home invisible
No en tinc prou amb Tot/ També vull Res

griFOLL

26.08.14

LA PARAULA NO PARA LA TAULA - griFOLL


l’ única paraula que coincideix
amb la cosa que s’ és
és la paraula “paraula”
però és feta de símbols
que no se són i si fossin
no sabríem usar. I ens comuniquè?

griFOLL

26.08.14

BIPOLART - griFOLL


Los de abajo dicen que arriba es abajo
i els de dalt diuen que dalt no és arriba
Je ne comprends pas hominis

GRIfoll

26.08.14

ALADOR Y SILBO


Pongo alas a las palabras que se han caído del poema
No sé hacer nada más No quiero hacer nada más Quiero llegar a Nada
Volando sin volar Pongo alas Soy Alador y silbo

griFOLL

26.08.14

EQUIVOCA’ T ( materia lista) griFOLL



equivoca’ t
equivoca’ t fins allò que no pots perdonar de l’ altre
i el comprendràs / llavors esgarrifa’ t
tant com vulguis /però tira milles /
no t’ aturis a brillar per una sola estrella/
equivoca’ t amb l’ esgarrifança universal/ deixa
propina i tira vies/ làcties i làcties enllà
la por és temorosa/ no hi arriba:
va estudiar aquí

griFOLL

26.08.14

poesia visual sexual griFOLL 14


lunes, 25 de agosto de 2014

ZAPATOS DESCALZOS, de griFOLL





Paños, cielos tejidos de nubes pesadas de aguas pasadas por venir gota a gota a estrellarse contra los dientes enredados en tu boca de intenso deseo. Caminos, caminos sentados en la sala de espera de todos los sueños lanzados al mar. Sin botella, botellas para constatar naufragios a los náufragos de la otra orilla del mismo horizonte lejano lejano. Lugares, mas que acepten perros niños locos fumadores perdedores marginales y a todos los otros gremlins buenos en tu cuento que es que es para entrar a leerte. Poesía, con piel, despeinada, incurable, atrevida, humana, mamíferamente humana, humana hasta las cicatrices de las cejas desiguales. Por contrastes, descubrir el nervio negro que niega el alcanfor, asociarse de espasmos, de vértigos, gitanos del agua, zapatos descalzos para pasar por la grieta y pasar a quedarse en el club de los vivos para siempre. La contraria, por si acaso llevarla cargada de besos sin disfraz para besar hay que besar a bocajarro a pro locura a post sentirlo para compartir los mismos invisibles en reales sin precios sin corona con comisura por desmedidas sin a medias ni medias ni imedios. Pegamentes, eso que no tiene nada que ver con lo visto por lo visto hasta la hora siempre aplazada por miedo de por medio. Transporte, sin viaje o tan de prisa, ¿dónde han escondido el intermedio, los recreos, las bicicletas sin frenos? « Has sido tú», te echa de menos el espejo tu ombligo estamos hartos del mío es un narciso un monstruito infundado hacia dentro envíame el tuyo sólo el agujero del donut. Donuts, quiero dejar de querer comerme una rosquilla contigo sigo queriendo la pastelería entera como un endecasílabo. Labios, ¿si eran para besar, por qué duelen? Si eran para hablar, ¿por qué lloran? Paños, debajo de los tejidos de nubes pasadas por agua estamos nosotros estamos presentes ahora. No quiero saber cómo te llamas quiero saber tu nombre venir letra a letra gota a gota a estrellarse contra todos los crucigramas de éste deshielo de almas por fin pecadores con causa sagrada con cascara humana. Caminos…

griFOLL

25.08.14