els meus amics
fan una festa
ens drogarem amb albergínies
i serem feliços i
serem els amos
cantarem que sí
cantarem que no
i serem capaços i
serem de plàstic
d’ aguantar mil
nits ballant-la
fent soroll per a
no sentir-nos
enganyant-nos com
a les pel·lícules
més cool ens
donarem per l’ anus
com a les més
indie ens hi rebolcarem
de nassos com a
les més freaky
ens farem fotos subaquàtiques
amb el cap dins
la peixera turca
del rebedor
sagrat dels iaios jugarem
com nens a fotre’
ns d’ òsties a la plei
al world war
temple -el parxís no és art
invocarem a sant
in yuk i ens vaticinarem
icones de la
icona que toqui tocar
tornarem als
vuitanta tornarem als vint
anirem
disfressats de no anar-ne
envejarem el fúcsia
dels carburadors
que gasta l’
altre quan se li pugen els fums
ara que fuma amb pipa sense cable
passejarem el cap
per sota les rodes dels cotxes
i ho penjarem a
interbrut abans que passi
celebrarem que tot
és una merda així
a lo grande
vindran els meus amics d’ arreu
a la vida real
deixaran d’ existir per a ser-hi
passarem a la
història de l’ albergínia
no sé si ets
conscient de la velocitat que cal
la memòria que
requereix saber-ho tot
per a no quedar
malament amb un mateix
davant dels
altres falsificar-la ser el millor im-
postor aquesta
camisa de pell de mofeta
que per a
descordar-la el pin és pi
perquè havia de
combinar amb els canapès d’ adn
tens set?
griFOLL
4.12.14
poblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario