u les línies de
les mans s’ allarguen
les arrels s’ hi entortolliguen
se sent el teu
fred des d’ aquí
la tornada
nerviosa dels morts
al ritme de les
dentadures postisses
la tonada dels
vius – melòdica
falòrnia de
puputs en zel desviat
amb cresta
budista d’ anunci funerari
com t’ ho vendran?
amb futbol
per satèl·lit al
súper via oral antibio
antipsico
supositoris de goma
dos se sent com
obren les gàbies
tres els humans a
punt de sortir
quatre tots bavegen
carn de foie gras
cinc la tornada
postissa dels morts
per això els nens
no han fet dents
set quan encara
són vius i a les mans
totes les línies
possibles descalcen
vuit camins de
llet que banyin l’ àngel
nou estranger...
griFOLL
1.12.14
poblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario