A déu li agrada l’
art, i explica
que aquesta és la
part que no agrada als seus pares;
mes, al món hi és
tot, i s’ oblida de sí,
entra en alerta
i, què cerca? explosions d’ energia,
té l’ ham
permetent-se ser l’ ham, ni models
ni modals, és el
començament del temps,
és el principi
evolutiu: deixar de pensar i atrevir-se
a la immortalitat
i a la importància. Aquí
hi comença a
veure l’ ull, es llença imatges vers
la llibertat de
no jutjar-les, l’ esperit competitiu
s’ evapora. Ple de
Joc, comença la partida, i fins
que els fins
deixin de ser-ho, dubta, rasca, escup
i s’ ennuega nou
vegades. A la de deu, a la de déu
li hauries de
veure la cara. No en té, ja no en gasta.
griFOLL
12.06.2014
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario