sábado, 26 de noviembre de 2016

ENTRA MASSA LLUM, MISS PUPIL.LES DILATADES - autoretrats de la follia - griFOLL


 Aquesta és la història d’ un carrer que ja va passar. Era petit, era estret, hi havia una pintada a la paret, anant, de la dreta, que era la fórmula que desxifrava l’ univers. Tornant, la paret de la dreta, no deia res. L’ univers el desxifrava la paret de l’ esquerra i nosaltres arribàvem a casa. Des de la finestra de la cuina podíem veure la pintada. Era una cosa que fèiem sovint: desxifrar l’ univers quan fèiem cafè. L’ amor el fèiem al menjador per que ens semblava més una cosa de menjar que no pas d’ anar a cap dormitori. Al dormitori, ens hi despertàvem. La porta de la casa sempre deia que algun dia, amb tant tragí, perdríem les claus. El dia que va passar, la porta va callar, potser per que la vam ensorrar. Es va fer l’ ofesa fins Nadal. A dins no hi havia escales, per això ens les vam inventar, igual que el pis de dalt, que hi anàvem però no hi era. Des d’ allà es veia tot. Era com un observatori de la Nasa però millorat. Suposo que saber la fórmula que desxifrava l’ univers ens va ajudar a construir-lo amb quatre lupes i una òptica del Cinexin que vam robar de segona mà a la botiga d’ objectes trobats del barri. El cas és que vèiem la lluna com si la tinguéssim a sopar. A vegades fins i tot ens hi quedàvem a dormir. Passàvem tant de temps fora que vam acabar llunàtics. Però ens van descobrir. Actualment tots dos som a diferents psiquiàtrics del planeta Terra i no hi ha finestres de sortir. Jo em dedico a fotografiar la bogeria fent-me autoretrats que publica mensualment el butlletí del centre i ella no ho sé, doncs tenim prohibida tota comunicació. Aquesta és la meva primera mostra virtual, suposo que estaria content però em mediquen amb neurolèptics i no tinc emocions.

Atentament: Josep Grifoll.











No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada