lunes, 8 de diciembre de 2014
jueves, 4 de diciembre de 2014
SUBLIM
la teva gana no
té dents
quina premsa regurgites
quin art sublim t’
empesques
de quina corrent
beus són nous
els llavis la
boina els trofeus?
jo no prendré el
mateix
acabo de deixar
de consumir-
me(’ n) vaig a
plantar tabac ja vinc
griFOLL
4.12.14
poblepoema
PER AMOR A L’ ODI
per amor a l’ odi
bufes bales
o és que t’
enpistoles
a la primera que
assaltes?
de número quin
nom et dius?
de gana quanta en
passes?
dius mentides a
les iaies?
te la toques amb
les dues
o alguna
descansa? tens
el permís d’ existir
folrat
amb plàstic
legal? l’ enhorabona!
no hi ha tasses
pots seguir
cagant-la: passa
i mata
griFOLL
4.12.14
poblepoema
INVITACIÓ
els meus amics
fan una festa
ens drogarem amb albergínies
i serem feliços i
serem els amos
cantarem que sí
cantarem que no
i serem capaços i
serem de plàstic
d’ aguantar mil
nits ballant-la
fent soroll per a
no sentir-nos
enganyant-nos com
a les pel·lícules
més cool ens
donarem per l’ anus
com a les més
indie ens hi rebolcarem
de nassos com a
les més freaky
ens farem fotos subaquàtiques
amb el cap dins
la peixera turca
del rebedor
sagrat dels iaios jugarem
com nens a fotre’
ns d’ òsties a la plei
al world war
temple -el parxís no és art
invocarem a sant
in yuk i ens vaticinarem
icones de la
icona que toqui tocar
tornarem als
vuitanta tornarem als vint
anirem
disfressats de no anar-ne
envejarem el fúcsia
dels carburadors
que gasta l’
altre quan se li pugen els fums
ara que fuma amb pipa sense cable
passejarem el cap
per sota les rodes dels cotxes
i ho penjarem a
interbrut abans que passi
celebrarem que tot
és una merda així
a lo grande
vindran els meus amics d’ arreu
a la vida real
deixaran d’ existir per a ser-hi
passarem a la
història de l’ albergínia
no sé si ets
conscient de la velocitat que cal
la memòria que
requereix saber-ho tot
per a no quedar
malament amb un mateix
davant dels
altres falsificar-la ser el millor im-
postor aquesta
camisa de pell de mofeta
que per a
descordar-la el pin és pi
perquè havia de
combinar amb els canapès d’ adn
tens set?
griFOLL
4.12.14
poblepoema
MOLT BEN DIT
respon a l’
alçada d’ una persona
diu que mai s’
equivoca
respon i
deixeu-la que digui ser a dalt
quan s’ ensorra
respon amb una
parla adobada
així com de no
dir res molt ben dit
respon fa soroll
mou la boca
compleix amb les
normes d’ educació
respon si li
llepes el cul o cobra
però no es ven al
mercat de la plaça
respon el
contracte que més avall
del campanar no
hi desfila
respon a l’
alçada d’ una persona
diu que és
perfecte i tu no
griFOLL
4.12.14
poblepoema
martes, 2 de diciembre de 2014
MANS
per les mans - les
mans són santes
hi puja el rostre
- retornant-la
cames per la
llengua - no m’ ajudeu mai
el cos humà és
porós - arrenca el bull
i jo en tinc un -
volcànic - tu també
de l’ ou de l’
amor en va néixer la por
qui el covava? -
no son santes les mans?
totes les mans no
són santes?
griFOLL
2.12.14
poblepoema
lunes, 1 de diciembre de 2014
L’ ESCUT
clava la boca -les
pells s’ atropellen
rellisquen les
ombres -respira
en bevem sense ampolla - dispara
no em vulguis - aparta’
t ( mossego)
la ràbia l’ escupo
-l’ escut és aquest:
resumir-ne els
verins - quedar-se
a la gàbia amb el
bec entre cames
griFOLL
1.12.14
poblepoema
poema "10" griFOLL
u les línies de
les mans s’ allarguen
les arrels s’ hi entortolliguen
se sent el teu
fred des d’ aquí
la tornada
nerviosa dels morts
al ritme de les
dentadures postisses
la tonada dels
vius – melòdica
falòrnia de
puputs en zel desviat
amb cresta
budista d’ anunci funerari
com t’ ho vendran?
amb futbol
per satèl·lit al
súper via oral antibio
antipsico
supositoris de goma
dos se sent com
obren les gàbies
tres els humans a
punt de sortir
quatre tots bavegen
carn de foie gras
cinc la tornada
postissa dels morts
per això els nens
no han fet dents
set quan encara
són vius i a les mans
totes les línies
possibles descalcen
vuit camins de
llet que banyin l’ àngel
nou estranger...
griFOLL
1.12.14
poblepoema
sábado, 8 de noviembre de 2014
domingo, 26 de octubre de 2014
lunes, 20 de octubre de 2014
sábado, 18 de octubre de 2014
TONTA - poema de grifoll
.png)
TONTA
hi ha una cançó tonta que ho alegra tot...i és tonta
saps?
em surts amb un ciri trencat ... tu...i ets un miracle
saps?
la sents? què sents? et sents? t’ escoltes? saps cantar
saps?
trobo a faltar la teva veu portant cançons amunt i avall pel món...
hi vam ser al món
una vegada vam ser al món i ara la danses i jo t’ escabello i riem
tontament
tendríssimament i jurem ser feliços...tontament feliços
saps?
trobo a faltar que plogui quan plou...ara només cau aigua
saps? s’ assequen els bolets els mugrons dels bolets i les molses s’
aprimen
tontament sota els arbres que ploren fulles...s’ afinen les branques
no suporto com xiulen tan exactes com espadatxins
el vent les esmola
i jo me’ n recordo del vent quan era el nostre i alçàvem les veles
i tu sempre em feies volar i llavors jo se t’ enduia a lo tonto i a lo
tonto
volàvem tontíssimament fins a dintre de tot
amunt i avall pel món com un miracle deslligat delicadíssim
enllà enllà i prou amb les veles dansant rient escabellant les aigües
fent ploure fent riure rient rient sense poder parar de riure
tontíssimament vius
«fins la propera vegada» vas dir-me ( quan falta?)
fot un cop de peu a terra! jo t’ agafo! ( tu ja ho fas)
no et moris mai: sabria on trobar-te
saps?
griFOLL
18.10.14
lunes, 13 de octubre de 2014
martes, 23 de septiembre de 2014
lunes, 22 de septiembre de 2014
domingo, 21 de septiembre de 2014
viernes, 19 de septiembre de 2014
NECESSITATS - griFOLL
t’ és tan fàcil aconseguir
el que et penses que és necessari
que fins això
acabaràs pensant que t’ és innecessari
no voldràs res
griFOLL
19.09.14
jueves, 18 de septiembre de 2014
miércoles, 17 de septiembre de 2014
VÉNGATE, de griFOLL
enséñame a odiarte dame razones
para odiarte tira niños por la ventana pon bombas mándame amnesia y apúntamelo en
la cuenta hazte policía no existas dile a los átomos que se paren díselo a
todos a ti te harán caso estás buena y encima lo eres sé mala envenéname telepáticamente
o por internet o vengo y desapareces hazme otro vísteme de diana de foto
quemada de carta mojada enciérrame afuera dime que he confundido las especias que eres un brote psicótico que deje de jugar
con hongos que cambie de siquiatra dame
pruebas de tu inexistencia o de la mía devuélveme a la ignorancia bórrame del
mapa condúceme a las cloacas: véngate de
las ratas!
griFOLL
17.09.14
martes, 16 de septiembre de 2014
domingo, 14 de septiembre de 2014
lunes, 8 de septiembre de 2014
sábado, 6 de septiembre de 2014
viernes, 5 de septiembre de 2014
CONTROL, poema de griFOLL
de la vida que nos dieron
escogimos alargarla para no encarar la muerte
por la muerte que nos dieron para comprender la vida
-como para comprender el sol la noche y viceversa-
nos quedamos sin estrellas / sin vivirla ni morirla
( tan sencillo como que lo que se esconde no se ve)
por suerte
con la copia de mentiras que nos dieron foto
argumentamos escondiendo el pánico suscritos a una firma
tenemos seguro de vida
griFOLL
05.09.14
jueves, 4 de septiembre de 2014
miércoles, 3 de septiembre de 2014
lunes, 1 de septiembre de 2014
FUNDACIÓN DE LA SED, poema, griFOLL
sed acumulada por haber bebido una vez
por haber descubierto el sabor de absorber y ser absorbido
sed por haber sido bebido y despertado sed al beber
y al beber dejar de ser y al ser bebido desaparecer
por eso sed por eso llover
y llover
y llover
y llover
y llover
y lloverse de sed por haber
sido bebido una vez gota a gota
una vez en los tiempos sin tiempo
y fundarnos la sed
griFOLL
1.09.14
domingo, 31 de agosto de 2014
JUEGOS SIN RÍMEL, griFOLL
de sombra por culpa de gracia de cuerpo de luz
de tiempo crecido a nacerse de nada a la carne
a la piel a la sed que acaricia y encharca de oasis
como quien corta de ombligos y dispara corazones
de ases horizontales verticalizándose por la causa
de existirnos de cuerpo presente y de ansias iguales
de viva nosotros que ahora es ahora y mañana
no tose pasado hasta el humo que dejamos escapar
de los trenes de hormigas que saben de curvas
sin vía el de los besos que si se cortan sangran para
nunca acabar de besar ni sangrar para siempre rojos
rojos por atrevimiento con alevosías diurnas a gritarnos
por las plazas y las avenidas idas de los mundos
por los pentagramas que te curras que te cantas
que te inventas que me danzas que te aplaudo
que me envuelve que me envela que es mi vela
que me rompe a tajo mares y te sube hasta las nubes
y la luna y hasta marte venus júpiter hasta que
todo dios todo no dios te vea hasta que te sepa la propia
sra belleza y le de vergüenza seguir con su dni con su
pasaporte sin falsificar usando tu foto más tonta sin marco
ni leches sin leches de sojas sin hojas ni ojalas ni juegos
de rímel descafeinados light
griFOLL
310814
SI ARA SABESSIS-grifoll
si ara sabessis que
lo que et passa a tu
és exactament el
mateix que li passa a tothom
et sentiries bé o
malament?
si després
comprenguessis que lo que li passa
a tothom depèn de
com et sents tu amb tu
i t’ agafessis a
la cadena humana que allibera...
si les balances
els rellotges i els miralls fossin onírics
i et despertessis
amb una aglà als dits
havent somiat que
existien els boscos
què faries?
grifoll
31092014
SI SENTS poema de grifoll
s’ alça un pastís
de porus que et conté
i te’ n contens de
no saltar amb tu
riu una boca germana
i tu cerques medalles
gavanyes metralla
si n’ uses mai guanyes
si fas et
dispares si vols t’ entrebanques
si tens no t’ ho
creguis si sents dins la veu
una ruta de sons
i no cantes engoles en
goles en comptes
d’ orelles en comptes
de carn vas a l’
era si voles sense ombra
si en fas i no
voles els teus infants de colors
se’ t tornaran
marbres esquerdes paper
de paret esgrogueït
pel pas del tren del temps
abans que passi a
dir fum seràs l’ estació
si no et mous
grifoll
31082014
sábado, 30 de agosto de 2014
I SI SÓC UN NÚVOL? ( griFOLL)
Jo he dit « T’
estimaré sempre», « només a tu», etc... i quan ho he dit, no he mentit. I quan
ha passat el temps, no ha sigut així. Com puc tornar a afirmar res si els meus
sentiments canvien? Com puc acostar-me a algú sense por de decebre? Com puc
confiar en mi si mai sóc el mateix? Com puc no témer fer mal provant de fer bé?
griFOLL
30.08.2014
casserrespoblepoema
MÚSICA
sents la música
que atreus?
aquesta música
que sents ets tu
si no ho fossis
no la podries sentir
només escoltar
griFOLL
30.08.14
EL POEMA QUE COMENÇA HAVENT COMENÇAT DISPARANT - griFOLL
una pistola,
sola, no fa re ni do ni si ni mi ni la.
una pistola, acompanyada:
mata, poc o molt, aquí i allà.
una droga, sola,
ni mata ni cura ni sala d’ estar: s’ hi està.
una droga,
acompanyada, salva, enfonsa, il·lumina, fon o desfà.
el sexe, sol, és
vida, alegria: sempre va bé fotre’ s mà...
però
el sexe,
acompanyat, acompanyat de veritat
...aquí comença
el poema...
griFOLL
30.08.14
casserrespoblepoema
COM EL JOAN/PERÒ NO ( poema d griFOLL)
sóc un pardal /sóc un gafarró
et puc du gra/puc ser groc
com el blat / fer-me agost
però no sé fer pa/ sóc un ocell
petitó / peso poc / puc dur-te
a volar de dos a tres roures n’ amunt
no arribo a la lluna/ sóc de vol baix:
necessito flors/ llimar-me el bec
pedra a frec / sense frac: no sóc un pingüí:
puc volar i passo fred / sóc un pardal xic i groc
jo / i me n’ alegro!
griFOLL
30.08.14
PROJECTE - griFOLL
estirar-se al mig
d’ un camp
tirar-se arròs a
sobre
esperar als
ocells
griFOLL
30.08.14
viernes, 29 de agosto de 2014
HUMANA, poema de griFOLL al Futur
Al Futur
“Ens toquem com mutilats”
Sylvia Plath
creative commons
HUMANA
Què? Tot menys la por:
l’ orella plena d’
ocells i Tu: l’ aire,
i Nosaltres: la Vida; i
la Vida: plena,
sense mesures i humana; sense
pela
ni motlle i humana, molt
molt humana,
gairebé com un arbre,
una febre molt
alta, molt molt humana,
elevant-se, de nen que delira,
de lliri que salta, de
llac que diu ploure;
i Nosaltres: la pluja, de
pluja a les boques,
de baixa i rellisca, que
salva saliva gastant-la, de visca
la pluja quan plou, de
revisqui el sol quan
escalfa: humana, molt
molt humana,
alada, gairebé un fòssil
de mussols
despertant-se volada, a
volar-la, sense
presons...no hi ha
gàbies tan grans: he dit «humana»:
de la imaginació a tot arreu,
molt humana,
capaç de ser humana; gairebé
com un núvol:
variable, inconclús,
sense frens, vers a vers,
de saliva desagafada,
corredissa,vapor
de favors amb la Mar i les
rius, Femenina, Xamana,
Afrodita i Diana, i
encertar-la: així d’ humana;
però sense la por, tan
humana que pugui, que pot,
ho té tot, ho tenim a la
punta de la llengua del cap
del cos amb cor que es
belluga com tantes guitarres
s’ escaiguin; Humana,
amb atxe sonora, sense
mocadors ni adéus ni
déus, humaníssima:
així d’ Humana, de
valenta, de bona ( més que el pa), capaç
de perdonar i de
perdonar-se; gairebé com un roc
( girant-se), gairebé capaç
de personar-se com una pedra
i no deixar-se tirar,
capaç, així de capaç, gairebé
perfecta, feta d’ ulls
amb peus i rascada, polida
fins els ossos de les
espines, fins les espines
de les espigues, fins
les pigues que dibuixen
constel·lacions a les
pells passades a positiu,
sortint del retrat,
saltant de la pantalla, en tres
dimensions: que s’
olora, que es palpa, que es beu
i emborratxa fins
doblar-se, multiplicant-se
remultimultiplicant-se:
així d’ humana: en mil dimensions,
en tots els sentits, amb
tota la cara i l’ esquena
i el sexe i les ganes i
els fallus i les fartes d’ ortodòncia,
gramaticàrniques i amb canes,
però sense la por: Humana,
Humana: ho mana la
humanitat sencera des dels astres, en mana
de terra, de les fonts,
de sota les ungles, pels descosits
i per què no
descosir-nos i treure’ ns aquesta mentida
de sobre que ens calça
els peus als caminants i caminar?
humans tots, gairebé tan
humans com som, com hem estat
i serem si no fos per la
por de ser-nos, però va, capaços,
capaços de fer-ho com
els nostres ancestres,
com els nostres fills
infinits que, de campanar a campanar-la,
fent el fil, fil de
llum, de saliva, de mel de plata ( poesia)
i que, sense que li umbili-manin,
ens abraça, abracem:
així d’ humans som :Tot
i la por! per això us estimo tant,
tant que no en sé, tinc
massa feina a estimar-vos com per
aprendre’n. Així d’ humà:
Tot tan tant humaníssimament
teu, meu, vostre,
nostre, tots, ToT ( capicua) en la dansa que és,
dansa que som sense
nanses ni brúixola ni mapes: màgica, brutal,
tan brutal com Humana, que
no sé com no podem parar
de donar-nos les gracies,que
no sé com podem estar
un sol instant sense
fer-nos l’ Amor...
griFOLL
29.agost. 2014
casserrespoblepoema
jueves, 28 de agosto de 2014
PESOS - griFOLL
No arrossegaré
les teves pedres;
t’ ajudaré, si vols,
a llençar-les
junt amb les
meves.
griFOLL
28.08.14
miércoles, 27 de agosto de 2014
LA MORT I EL CACTUS ( griFOLL)
Què ens fa por de
la mort?
El no poder
tornar o que la desconeixem?
Si és el no poder tornar
ho experimentem a
cada instant:
no podem
rebobinar-nos
I si és la
desconeixença
estem igual :
sempre està a punt de passar
una cosa que no
ha passat mai
I si ens fa por
per tradició popular?
A Mèxic la
celebren...
Xarrupem pocs
cactus...segur!
griFOLL
27.08.14
MEL L’ IC FORA
M’ aparto de mi
mitja passa
i hi ha pors que
fan riure
Faig un salt de
granota
i volo/ i mentre
volo
volo / jo ja no
hi sóc: ara
sóc vol
...quin fart d’
arrossegar-me
...quina
meravella ser-vos
...quina sort d’
ignorar-me
...quanta saviesa
en l’ ignori
...quina
evidencia tan redundantment evident:
era el melic el
que em feia mal de panxa!
griFOLL
27.08.14
L’ ESTÈTICA del CONCEPTE ( generalitzant) - griFOLL
Si l’ anomenat “art conceptual” pretenia abolir “l’ estètica” de l’ obra per tal de mostrar “la idea” ,l’ ha
fet tan complexa ( la “idea”), tan hermètica,que l’ espectador ( que empassa i
no ha estat “avisat”) ha acabat reestructurant els seus principis “estètics”, s’
ha “adaptat” . Ara la “bellesa” és un “quadrat que no s’ entén”...És una mena
de fetitxisme on l’ “art” ja no hi pinta res. És com trobar precioses les
lletres d’ una paraula escrita en un idioma que desconeixem. És com mirar amb
ulls “impressionistes” els traços d’ una equació escrita en una pissarra
ignorant que el que pretenia l’ autor era que fos resolta.
griFOLL
27.08.14
martes, 26 de agosto de 2014
SAVIESA - griFOLL
Ahir era més savi
que avui
Abans d’ ahir n’
era igual
Demà faig campana
griFOLL
26.08.14
Suscribirse a:
Entradas (Atom)