( gent feta d’
aigua: home ve d’ humus, humus és terra, LLAVORS)
M’ he volgut
perdre anant amb mi, del tot, de ningú, sent
tots del tros de
mi a trobar el vosaltres que us dec i em.
Tornant
de l’ humus m’ he
encallat en una corba de carn,boca de narcisos
a lluitar-hi amb
dents i llengua d’ aigua amb set, a les sets
( cada dia a les
sets).
Mentíem de
veritat, ho hem fet tan bé com hem pogut: mala-
ment.
Llavors tu també
t’ has volgut perdre de tu, del tot, i ningú
t’ hem abraçat, i
és perquè no t’ hem abraçat que estem tristos
i no sabem
tornar: no hi hem anat, la por ens ha excusat.
Ja està. Ara ja
som l’ onada que som, ni la d’ abans ni la que ve.
L’ onada que sap
que és el mar. I no hi ha mar que no abraci...
Si cal se’ n va
pels rius fins les rieres a sortir per les fonts que t’ enxufen
l’ aixeta.
griFOLL
20.08.14
No hay comentarios:
Publicar un comentario