miércoles, 20 de agosto de 2014

LLAVOREM, poema. griFOLL



( gent feta d’ aigua: home ve d’ humus, humus és terra, LLAVORS)

M’ he volgut perdre anant amb mi, del tot, de ningú, sent
tots del tros de mi a trobar el vosaltres que us dec i em.  Tornant
de l’ humus m’ he encallat en una corba de carn,boca de narcisos
a lluitar-hi amb dents i llengua d’ aigua amb set, a les sets
( cada dia a les sets).

Mentíem de veritat, ho hem fet tan bé com hem pogut: mala-
ment.  

Llavors tu també t’ has volgut perdre de tu, del tot, i ningú
t’ hem abraçat, i és perquè no t’ hem abraçat que estem tristos
i no sabem tornar: no hi hem anat, la por ens ha excusat.

Ja està. Ara ja som l’ onada que som, ni la d’ abans ni la que ve.
L’ onada que sap que és el mar. I no hi ha mar que no abraci...
Si cal se’ n va pels rius fins les rieres a sortir per les fonts que t’ enxufen
l’ aixeta.

griFOLL

20.08.14

No hay comentarios:

Publicar un comentario