Torno a caure de
dents a la mossegada,
memòries
inventades fins les tantes enllà,
fins les quines
enlloc, com un cuc cabdellat
per un somni en
pols que futureja pepsillones,
citribèl·lules i
demès clepsidres sense clep,
em declaro anèmic
vampir, fumador sense fums,
només porto radar
a les nits, de dia tinc son
i em rebolco pel
món, cremo mandres i algun
tros de branca
per fer carbonet i provar d’ esbossar-la,
com si fos un
motiu, una mina, els gira-sols del pot groc,
que en caiguessin
les pipes per tornar a caure de dents
a la mossegada dada
fins les closques enllà,
sense menys ni
salar. No me’ n rento les ments.
griFOLL
16.08.14
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario