sábado, 19 de julio de 2014

SANTA RITA o LA LLIÇÓ DEL LENT AMOR ( griFOLL)





La mare del meu pare
quina  sort que em va parir
de ben com en va ser el meu pare
d’ escollir-me a mi ell per fill,
valent, i coneixent sa mare!
No va ser persona afortunada,
la dona va patir de gelosia, de rancúnia,
d’ una infecció al ronyó i d’ enveja crònica
fins el penúltim any abans de ser enterrada
( excepte de la infecció al ronyó, que amb
penicil·lina importada de la capital va ser curada).
Quan feia onze anys que tenia demència senil, més endavant,
encara li quedava cap per aguantar el fil
de la mascara inconscient de ràbia que havia
lluït tota la vida sense adonar-se’ n que rebotava.
Però quan la vellesa, no sé si tan dement, li va esborrar,
ja era hora, de l’ absència d’ aquesta careta del cervell
 li’ n va sortir un batec del cor, i, al cap de res,
com bolets, un altre. La patrona dels impossibles,
li havien posat de nom, ho havia fet possible:
La iaia va néixer l’ últim any abans de morir-se!
Va tirar-se a l’ alegria, va acceptar tots els pastissos,
tot el cava, totes les abraçades ( i alguna que altra cigarreta...)
que s’ havia negat des de sempre portant
aquella carota de per pseudovida... Aquí
ens vam començar a estimar, amb lo de la cigarreta sobretot,
dos elements, dos dements, ella senil i  jo adolescent,  lluny del ramat
adulterat que, de ben segur, fou qui li havia posat aquella
careta per anar per la vida quan era petita,
la que no la va deixar viure, i que potser amb tot
l’ Amor del planeta li van regalar aquells quins també la portaven
i que també els hi havia estat imposada, i que venia de lluny...
És igual. Tradicions! Ara estan brindant amb el meu pare,
que les ànimes no gasten disfresses. Ell torna a ser adolescent
i ella riu, riu i l’ abraça. Va ser un malentès, com tantes vegades
la vida, com tantes vegades la mort. Malentesos
que només entén l’ Amor. El lent tornar als orígens d’ anar-hi.
Recomençar a tornar a estimar. I tornar, i tornar, i tornar-hi,
que mai s’ està quiet l’ Amor i tot ho torna a fer possible
sense presses...

griFOLL
19.07.2014

casserrespoblepoema

No hay comentarios:

Publicar un comentario